Conselh de la Joventut d’Òc

la plataforma de la joventut occitana
  • Article

  Crida de Besièrs

dissabde 17 de març de 2007


1- Aquí siam venguts de totes los caires dau pais d’òc. Venèm de Lemosin e d’Auvernha, venèm de Droma e d’Ardescha, de las Aups e de las valadas d’Italia. Venèm de Gasconha e de Peiregòrd, de Tolosa e de la Val d’Aran. Venèm de Lengadòc, e venèm de Provença, d’Arle a Niça. Aquí l’i a tanben de mond de Paris, car París es, a son biais, una vila occitana. E per nos sosténer, aculhem d’amics de Catalonha, de Bretanha, de Corsega...

Aquí l’i a de manuaus e d’intelectuaus, coma dison, de foncionaris e de comerçants, de joves e de retirats, d’òmes e de fremas. N’i a entre n’autres que son conoissuts, d’autres qu’o son pas (o pas encara).

Siam part de la societat que viu e trabalha dins tot lo pais d’òc. Siam per votar dins un pauc mai d’un mes, mas votarem pas totes parier. L’i a aquí de militants de tots los partits republicans, de totes los sindicats. L’i a aquí de mond qu’an una religion, d’autres que n’an ges.

D’unes siam naissuts aicí, en pais d’òc, e l’i avèm sempre viscut. D’autres nos a chalgut partir nos ganhar la vita en quauque luec mai. E puèi d’autres mai siam pas naissuts aicí, l’i aviam pas ges de familha avans de nos establir, de plantar bordon aicí, en pais d’òc, e de descubrir çò qu’es aqueu pais.

Òc, siam tot aquò, e es pas chasque jorn qu’una mescla ansin se pòt observar dins una manifestacion, a Besiers o alhors.

2- De qué nos a aduchs aicí ? Avèm una causa en comun : l’estachament a una lenga, la lenga occitana, la lenga d’òc.

N’i a entre n’autres que la parlan ben, d’autres que la parlan un pauc mens ben, d’autres mai qu’aimarian de la parlar mielhs o de la parlar, tot cort. N’i a que la sabon lieger mas l’auson pas parlar, d’autres que la parlan e l’auson pas lieger, encara mens l’escriure. D’unes l’avèm sempre parlaa, d’autres nos a chalgut l’apréner, e es pas totjorn estat aisiat. N’i a aicí que la parlan pas mas que se sovenon que lors parents la parlavan.

N’i a que la parlan pas, mas lors enfants la parlan. Los que la parlam, la parlam chascun a nòstra mòda, coma dison ailai, dins las valadas de Piemont. En Provença la parlam pas coma en Gasconha, en Lemosin coma dins las Aups. Mas tot comptat rebatut, quand nos parlam es ben la mema lenga qu’auvèm, dins la varietat de sos accents e de sos mots. Chàmbia de vilatge en vilatge, nos dison, e tant se pòt. Empacha pas que de vilatge en vilatge, es la mema. Los que l’escrivèm, l’escrivèm pas parier ; mas es la mema.

N’i a aquí que se rescontran dins d’associacions : las qu’an organizat la manifestacion, d’autres que la sostenon, d’autres mai siam dins ges d’associacion. Mas avèm una causa en comun : totes pensam que la vita d’aquesta lenga es una causa importanta, que vau d’estre aparaa. E sabèm que siam de mai en mai nombroses a o pensar, sabèm que n’i a d’autres que son pas aicí mas qu’aurian aimat de l’i estre.

3- Mas se siam aicí, es que pensam que tot dins aquest pais es pas fach per aparar e desvolopar nòstra lenga.

- Constatam que dinqu’aüra França fa pas la plaça que s’amerita a una lenga qu’es la de ciutadans franceses egaus a totes los autres. Car n’autres sabèm dire, dins nòstra lenga, « Libertat, Egalitat, Fraternitat ».

- Constatam qu’aquò es la resulta de sègles de mesprètz, de la conviccion en aquò d’unes bons esperits que tot aquò èra que patois de paures, qu’aviá pas ren a dire en degun. E siam venguts per dire qu’es temps qu’aquò s’arreste.

- Constatam que la plaça de nòstra lenga dins l’escòla es sens proporcion amb la demanda que se manifèsta, quand se pòt manifestar.

- Constatam que los medias li fan una plaça mai que reducha, que sieie per d’emissions pròpias, en lenga, o sota la forma de la preséncia de la lenga dins d’emissions generalas : entre totas las musicas e las chançons, bonas o mens bonas que passan sus las antenas, a la ràdio, a la television, quant de percentatge per nòstra musica, nòstras chançons ?

- Constatam doncas que la populacion de nòstras regions, coma las de l’ensems de França auvon pas jamai, normalament, parlar de las produccions culturalas nòstras. Sabon quitament pas, de còps, qu’existís una lenga e una cultura d’òc. Quand o sabon, tot es fach per que se pensen qu’es un afar de folclòr despassat, qu’a pas ren a dire als òmes e a las fremas d’encuèi. Siam venguts aicí per dire qu’es una injustícia, e dau ponch de vista de la cultura en França, es un degalhatge, un apauriment de la riquessa culturala de nòstre país, una abséncia de respect per de ciutadans d’aqueu pais que se ditz lo dels dreches de l’òme.

4- Segur, sabèm, e lor disèm grandmercés, que d’unas collectivitats o an comprés e començan d’agir, a lor mesura, per qu’aquò chàmbie. De vilas, de despartiments ajuan, de regions, coma Aquitania, Lengadòc-Rosselhon, Miegjorn Pireneus, Lemosin, an mes en plaça d’estructuras e un budget per la lenga.

E aquò es ben. Mas la lenga passa los confins dels departaments e de las regions ; e mai passa los de França, per se retrobar, lenga d’Euròpa, en Espanha e en Italia. Aüra chau doncas que regions, departaments, comunas de tot lo territòri de nòstra lenga unissen lors fòrças per menar una politica per aquesta lenga qu’an en partatge.

Mas eissubliem pas que l’Estat chau tanben que bute a la ròda. Siam venguts aicí per aquò dire.

Nòstras revendicacions son pas de natura politiciana ; demandam justícia, pas repentença. Mas demandam d’estre auvits. Demandam :

- un servici public de ràdio e de television en lenga d’òc. Demandam una ajuda especifica per los operators privats e associatius que entre radio, premsa escricha e television trabalhan per la lenga.

- demandam un sosten a la creacion, aquí tanben amb una politica especifica per l’edicion, lo teatre ; l’espetacle viu en generau, lo cinema, la musica. Demandam los mejans que permetràn la circulacion del’informacion sus aquelas creacions.

- demandam que chascun posche chausir, s’o desira, un ensenhament sota una forma o l’autra : un ensenhament en occitan, bilingue a paritiat orària o en immersion, un ensenhament de la lenga e dela cultura, de l’istòria dels paises d’oc, un ensenhament especific de la lenga d’òc per los adultes. Demandam que tot aquò sieie desvolopat e d’un biais concertat, per fin de permetre una vertadiera ofèrta de lenga d’òc pertot.

- demandam la preséncia de la lenga dins la vida publica, a travès per exemple lo respect de la toponimia occitana e la mesa en plaça d’una senhalizacion billingua. Demandam que s’encoratje l’utilizacion de la lenga d’òc dins los luecs publics e la vita sociala.

5- Tot aquò, que deu permetre a una lenga de viure e a totes los qu’o desiran de l’utilizar es pas la satisfaccion ponctuala concedaa a la demanda de non se sap quint lobby entre tantos autres.

Cò qu’es en juec :

- es lo respiech que s’ameritan nòstra lenga e nòstra cultura.

- es la possibilitat per totes los estajants de nòstras regions, que ne sieien originaris o non, de s’enrichir de la conoissença de la paraula de las nòstras regions.

- es la possibilitat per los que vivon pas encò nòstre de saber que nòstra cultura exista : pas solament los originaris d’aicí qu’an partit alhors, mas totes los autres, Franceses que degun lor a pas dich que la cultura francesa, èra nosautres tanben.

- E doncas, en brèu, çò qu’es en juec, es la capacitat de la societat francesa a viure tranquilament la diversitat que revendica a l’eschala internacionala, e qu’a tant de dificultats a reconoisser en aquò sieu.

- es la liberacion de las capacitats creativas de nòstras regions d’òc, que vòlon pus estre províncias.

6- De Besiers estant, es doncas a l’ensems de la societat francesa que nos adreiçam :

La vita de la lenga nòstra es pas l’afar solament dels especialistas e dels convençuts, es pas un particularisme estrech. S’aquesta lenga nos concernís n’autres directament, pensam tanben qu’a de causas a dire als autres, en França e dins lo monde entier.

E per començar, es a l’ensems de los qu’en França son atentius a la cultura dins tota sa diversitat que prepausam de descubrir çò que siam, e çò que son nòstra lenga e nòstra cultura.

Mas uèi, es mai que mai als candidats a las presidencialas e a las eleccions legislativas venentas que mandam nòstra crida, per que prenguen enfin en compte nòstras revendicacions.

Perqué totes los que siam aquí, siam pas venguts per un darrier baroud, o per un enterrament, mas per celebrar la possibilitat d’una renaissença. Avèm de vam, perque siam dins una dinamica que vòl donar un avenir a la lenga e a la cultura d’òc, perque es nòstre drech.

Anam partir de Besièrs, mas vòl pas dire que tot s’arresta. En tornant au nòstre, tendrem d’a ment çò que se passarè, e menarem, amb las nòstras associacions, las accions necitas per capitar. Laissarem pas tombar !

Anem Òc per la lenga occitana ! Anem òc per la lenga !